L’augment de les malalties oculars repercutirà en el rendiment escolar

31/08/2020

• Es preveu un repunt dels trastorns visuals en els nens i joves a causa de la sobreexposició a les pantalles durant el confinament.
• Els especialistes del Centre d'Oftalmologia Barraquer recomanen fer una revisió oftalmològica per evitar un impacte negatiu a les aules.

L'inici de l'any escolar serà aquest any especial per a tothom. Les famílies ho afronten amb inquietud i il·lusió a parts iguals i ja estan preparant tot el necessari per treure el màxim profit al curs que comença. Cal, però, una cosa imprescindible que no sempre és a la llista de preparatius: una visita a l'oftalmòleg.

Els oftalmòlegs del Centre d'Oftalmologia Barraquer estimen un repunt de les patologies oculars en nens i adolescents a causa del confinament i l'ús abusiu dels dispositius electrònics durant aquest temps. Tot això implica un empitjorament de la salut ocular que pot repercutir negativament en el rendiment escolar.

Si la primera visita a l'oftalmòleg hauria de ser als dos o tres anys d'edat, sempre que no hi hagi cap alteració ocular evident que requereixi acudir de forma més primerenca, mantenint a partir d'aquí les visites anuals, aquest any una revisió és més necessària que mai per la situació viscuda durant els últims mesos.

"Aconsellem que tot nen i adolescent realitzi una revisió oftalmològica com a mínim un cop l'any. El globus ocular segueix creixent durant la infància i l'adolescència. No obstant això, molta gent desconeix que el desenvolupament visual s'adquireix fins als set o vuit anys aproximadament, ja que és quan els éssers humans tenim més plasticitat neuronal. D'aquí la importància de corregir en edats primerenques certes afeccions de la vista o defectes refractius, que més tard no tindrien solució", explica la doctora Ainhoa ​​Martínez Grau, especialista en oftalmologia infantil del Centre d'Oftalmologia Barraquer.

Durant la infància poden aparèixer múltiples patologies oculars, que poden desencadenar en ambliopia, més coneguda com a ull gandul, si no es tracten a temps. L'ambliopia és la disminució de la capacitat visual d'un o de tots dos ulls, per falta d'ús durant el període d'aprenentatge visual, i està causada per múltiples defectes de la visió: els defectes refractius, com la hipermetropia, l'astigmatisme, o la miopia; l'estrabisme, que és la pèrdua de paral·lelisme dels ulls; o bé altres anomalies oculars, com la parpella caiguda (ptosis palpebral) o la cataracta congènita. Totes elles són afeccions que poden ser reversibles si es tracten de forma precoç.

"En el cas de la miopia, per exemple, l'exposició pròxima a pantalles durant

molt temps, juntament amb l'absència de llum natural, ha pogut provocar un increment d'aquesta patologia, el que unit al sobreesforç ocular incrementa el risc de fatiga ocular ", comenta Martínez Grau.

Ull sec i visió borrosa

"L'exposició de nens i joves al mòbil, l'ordinador o la tablet disminueix la freqüència de parpelleig, el que pot provocar visió borrosa transitòria ja que la parpella promou la distribució homogènia de la llàgrima per tota la superfície ocular i la llàgrima és la primera potència refractiva de l'ull. Una altra conseqüència de la disminució del parpelleig seria patir molèsties oculars relacionades amb la sequedat ocular, ja que, si no parpellegem prou, part de la llàgrima que havia de lubricar i oxigenar l'ull s'evapora, i és especialment important en adolescents que per canvis hormonals cursen amb alteracions en les glàndules de Meibomio, les encarregades de fabricar una de les tres capes de la llàgrima "adverteix la doctora.

Més tics oculars, contraccions de la parpella i mussols a causa de l'estrès

Una altra característica del context ha estat l'estrès davant la incertesa de la pandèmia i la preocupació a les llars per la situació sanitària i econòmica. En nens i joves l'estrès pot estar relacionat amb un augment en la incidència de trastorns oculars com: tics oculars, que es manifesten com un parpelleig o gest de complicitat freqüent i que no es tradueix en patologia ocular en la majoria dels casos; mioquímies palpebrals, que són contraccions involuntàries habitualment en parpella inferior; i mussols, que són una infecció d'una glàndula de la vora de la parpella que produeix inflamació i dolor.

Finalment, un factor afegit, després del llarg temps de confinament, amb els nens i els adolescents tancats sense contacte amb l'aire lliure i amb una menor exposició als al·lèrgens ha provocat que, a posteriori, hi hagi un augment de la incidència de les conjuntivitis al·lèrgiques o un augment de la intensitat dels símptomes a nivell ocular com la picor o l'ull vermell.

"Desitgem que aquest període de confinament serveixi de punt d'inflexió a partir de qual la població prengui major consciència de la importància de conservar una bona salut ocular, i això implica posar-se, al menys un cop a l'any, en mans de metges especialistes en oftalmologia que s'encarreguin de la cura i revisió ocular dels més joves ", conclou la doctora Ainhoa Martínez Grau.