Graduació o refracció

31/03/2025

Quan els pacients acudeixen a la nostra consulta, la primera prova que es realitza és la graduació  de la vista. Amb aquesta prova, el doctor  pot fer-se una idea de la visió habitual  del pacient i de la possibilitat de millora que  mitjançant l’ús d’ulleres, lents de contacte  o cirurgia refractiva pot assolir.

L’ull que aconsegueix la seva millor visió sense necessitat de correcció es denomina emmetrop. A partir d’aquí, trobem aquells ulls que necessiten un augment de potència per veure-hi bé, com en el cas dels hipermetrops, o bé una reducció de potència, com en el cas dels miops. Tant en un cas com en l’altre, també podem trobar pacients amb astigmatisme, que és quan la superfície de l’ull no és una esfera perfecta i presenta diferents curvatures/potències segons l’eix que mesurem. En aquests últims casos, la graduació sempre s’encapçala amb un eix mesurat en graus, seguit d’una quantitat de potència en diòptries, que correspon a l’astigmatisme. Després, s’indica la miopia o hipermetropia, segons el pacient.

L’ull funciona com una càmera de fotos o un projector de cinema. La imatge la capta el nostre sistema de lents format per la còrnia i el cristal·lí, i aquesta imatge s’ha de formar sobre la retina, que actuaria com el carret de fotos o la pantalla de cinema. Els ulls miops (M) formarien la imatge davant de la pantalla i els hipermetrops (H) darrere de la pantalla, mentre que els astigmàtics (A) formarien dues imatges, una davant de l’altra.

L’ull miop sol ser un ull gran, per això la imatge es forma abans de la retina i solen ser graduacions que tendeixen a augmentar a causa del creixement de l’ull.

L’ull hipermetrop és tot el contrari del miop, un ull petit que s’esperava que creixés més però no ho ha fet, i per això la imatge acaba formant-se darrere de la retina.

A l’hora de graduar, el que fem és anteposar lents positives o negatives per modificar la posició de la imatge i fer que es formi on hauria de fer-ho, és a dir, sobre la retina, com en el cas dels emmetrops (E). En el cas dels astigmàtics, es col·loquen lents de diferent potència per a cada eix afectat, de manera que les dues imatges, inicialment separades, s’uneixin i ho facin sobre la retina.

Raúl Angulo, departament d’Optometria del Centre d’Oftalmologia Barraquer