Hi ha oftalmòlegs per a animals?

07/11/2016

Són moltes les famílies que opten per tenir un animal de companyia, ja sigui gos, gat, cavall o qualsevol tipus d'animal exòtic. El paper cada vegada més rellevant de les mascotes en l'àmbit familiar ha fet que el públic demani cures similars a les que tindria qualsevol altre membre de la família.

L'estructura bàsica dels ulls de la majoria dels animals de companyia és molt similar a la de les persones, tot i que s'han de tenir en compte diferències significatives en l'origen de les malalties, les respostes fisiològiques i la sensibilitat als fàrmacs entre d'altres. Per tant, encara que els avenços en oftalmologia humana s'han tingut sempre en compte en oftalmologia veterinària, no es poden extrapolar directament. Avui dia es diagnostiquen i tracten malalties de les parpelles, la conjuntiva, la còrnia, el cristal·lí, glaucoma o retina. Les malalties, a més, poden afectar únicament l'ull o poden aparèixer com a resultat de malalties generals com ara diabetis, septicèmia, malalties inmunomediades o tumorals, per posar alguns exemples.

Els instruments que utilitzen els oftalmòlegs veterinaris per al diagnòstic i tractament són els mateixos que els que s'utilitzen en persones, amb les excepcions d'aparells massa cars o els que s'utilitzen amb fins òptics. Algunes diferències inclouen l'ús preferent d'instruments portàtils, que faciliten l'observació de pacients de diferents mides i amb graus de col·laboració diferents (gats, cavalls, gossos, conillets d'Índies...).

Les cirurgies realitzades més freqüentment varien segons les espècies i inclouen, per exemple, cirurgies d’entropi, trasplantaments de còrnia, empelts de membrana amniòtica, tècniques quirúrgiques per glaucoma, cirurgia de cataractes amb col·locació de lent intraocular, evisceracions, etc.

Com passa en les persones, moltes malalties requereixen diagnòstics i tractaments ràpids per conservar la visió. En aquests casos el propietari ha de ser molt observador per a detectar ràpidament alteracions oculars de l'animal, sobretot si causen pocs canvis aparents i ocasionen pèrdua de visió en un sol ull.

La formació en oftalmologia dels veterinaris generalistes podria comparar-se amb la que tenen els metges de família, que poden tractar els casos més senzills, però deriven a l'especialista els casos més complicats. L'especialització en veterinària permet realitzar diagnòstics i tractaments cada vegada més sofisticats. D'altra banda, l'especialització ha permès identificar malalties que es produeixen de forma similar en diferents espècies, com, per exemple, algunes malalties hereditàries de la retina, amb l'avantatge que els avenços que s'implementin per a una d'elles poden aplicar-se per al tractament de totes.

Dra. Teresa Peña

Departament de Medicina i Cirurgia Animals, Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona

Dra. Marta Leiva

Servei d'Oftalmologia, Fundació Hospital Clínic Veterinari