Exercicis d’ortòptica com a prevenció i tractament de problemes visuals a la infància

15/03/2024

L’objectiu de la teràpia serà ajudar a millorar el paral·lelisme i la coordinació dels dos ulls, alleujar els símptomes de fatiga ocular i, en definitiva, garantir la salut ocular dels més petits de la casa

L’ortòptica constitueix una branca de l’oftalmologia que es dedica a l’avaluació i el tractament de determinades afeccions visuals que afecten la manera com els ulls treballen junts i processen la informació visual. Consisteix a fer exercicis d’entrenament visual i muscular amb l’objectiu de potenciar la cooperació dels dos ulls i preservar la salut ocular.

La rehabilitació mitjançant exercicis d’ortòptica està indicada com a complement en el tractament de determinats estrabismes, com és el cas de l’estrabisme divergent intermitent (falta de paral·lelisme ocular en què els ulls apunten cap a fora), les fòries (estrabismes latents) i la insuficiència de convergència (els ulls no treballen junts de manera eficient en visió propera). Els pacients amb aquestes patologies acudeixen a consulta referint simptomatologia de fatiga ocular com a cefalea (mal de cap) en realitzar tasques visuals, visió borrosa, cansament i dificultat de concentració amb la lectura, i fins i tot diplòpia (visió doble) i la necessitat de tancar un ull per enfocar millor.

Els exercicis es fan generalment en consulta amb l’optometrista mitjançant l’ús de material adequat (barres de prismes, cordes de Brock…), aparells especials (sinoptòfor) o programes específics d’ordinador. En determinats casos també es poden dur a terme a casa seguint unes senzilles indicacions per part de l’especialista. El tipus i la severitat de la patologia, així com de l’edat i la cooperació del pacient, determinaran l’elecció d’un mètode o un altre.

L’eficàcia dels exercicis dependrà d’una indicació correcta per part de l’oftalmòleg especialista qui valorarà l’agudesa visual per descartar la presència de defectes refractius (hipermetropia, miopia o astigmatisme), explorarà el segment anterior i posterior del globus ocular per comprovar si hi ha patologia orgànica i, finalment, estudiarà la cooperació binocular, és a dir, la capacitat del cervell d’usar els dos ulls de forma simultània.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer