Barraquer i la BioMARató: junts per la biodiversitat marina

12/12/2024

Aquest any, dins del projecte Tinguem Vista, Barraquer ha col·laborat amb la BioMARató “Platges amb vida”, una iniciativa de ciència ciutadana liderada per l’ICM-CSIC, que té com a objectiu catalogar la biodiversitat marina i costanera de Catalunya. Aquesta acció contribueix a posar en valor la riquesa del nostre entorn natural i a conscienciar sobre els impactes del canvi climàtic.

L’esdeveniment de ciència ciutadana ha celebrat enguany la seva quarta edició amb un total de 91.211 observacions, 1.731 espècies i més de 480 participants. Com a troballes destacades, s’ha detectat per primera vegada a Catalunya la vieja canària (Sparisoma cretense), un peix lloro de l’Atlàntic vist a Blanes, i el cuc de foc (Hermodice carunculata), un poliquet marí que pot medir fins a 30 centímetres i que presenta pèls urticants al cos, detectat al Parc Submarí del SES de Tarragona. Són dues espècies d’origen tropical i subtropical que evidencien l’escalfament del mar de la costa catalana. La col·laboració ciutadana també ha ajudat a documentar altres espècies indicadores del canvi climàtic i l'alteració dels cicles biològics, com ara l'ovulació prematura de les gorgònies o la floració avançada de la posidonia. 

Una nova alga invasora d’origen asiàtic arriba a Catalunya

La mobilització de persones aficionades a la fotografia subaquàtica també ha permès identificar i documentar l'alga invasora asiàtica Rugulopteryx okamurae, detectada per primer cop a Catalunya al port de Llançà per un equip de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (UB), després a la Farella, fora de l'àmbit portuari, i més tard, notificada a MINKA quan un participant la va trobar al port de Colera.

Espècies d’origen tropical i cicles biològics alterats

L’esdeveniment també ha permès recollir evidències d’espècies típiques d'aigües càlides detectades a la costa catalana. La salpa brasilera (Kyphosus saltatrix), registrada al Parc del SES de Tarragona, n’és un clar testimoni. Un altre cas similar és el de l’estrella de mar porpre (Ophidiaster ophidianus), d’origen subtropical i poc freqüent a Catalunya, que es va observar a l’Ametlla de Mar.

“L’avantatge de tenir centenars d’ulls sota l’aigua observant la fauna i la flora és que podem capturar processos biològics importants d’algunes espècies que evidencien els efectes del canvi climàtic”, destaca Jaume Piera, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador de la BioMARató. Per exemple, a Llafranc s’ha vist que la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) està ovulant abans d’hora i a l’Ametlla de Mar s’ha confirmat que la Posidonia oceanica comença a florir gairebé dos mesos abans del que seria habitual. Una evidència més dels efectes que pot provocar l’escalfament de l’aigua és el blanquejament dels coralls, vist en un cas de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) a Tossa de Mar, un fenomen que bloqueja la reproducció d’aquests organismes fins al punt de provocar-ne la mort.

El que no ha passat per alt és que el 2024 ha estat l’any de les mantes. Durant la BioMARató s'han registrat a MINKA més de 15 observacions d’escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea) a Catalunya, inclosa la zona de Barcelona. Aquesta espècie, que viu habitualment en alta mar, cada vegada s’apropa més a la costa a causa de l’escalfament del mar per buscar llocs tranquils per gestar. Tot i que no són perilloses, la seva presència ha provocat el tancament de diverses platges. Per contra, altres rajades els perjudica l’aigua càlida, com la rajada mosaic (Raja undulata), que ha passat de ser una espècie habitual a Catalunya a ser cada cop menys vista. 

La ciència ciutadana ajuda a documentar rareses

Altres fenòmens poc freqüents o curiosos que s’han observat gràcies a la participació ciutadana són, per exemple, la floració de la corretjola o gram (Cymodocea nodosa) a l’Ametlla de Mar, un fet estrany i molt difícil de veure. També s’han vist exemplars de fals percebe ratllat (Conchoderma virgatum), una espècie poc freqüent, a sobre d’objectes flotants a la Costa Brava. Un participant de la BioMARató també ha documentat una ascidia blanca (Rhopalaea neapolitana), una espècie que normalment està a molta profunditat. I per últim, s’ha registrat la troballa d’una captura accidental d'un exemplar juvenil de tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) a l‘Ametlla de Mar, una espècie d'interès per estudiar els seus patrons migratoris i el reclutament de juvenils. 

Punt final a la BioMARató 2024

Amb les quatre edicions de la BioMARató ja s’han recopilat més de 2.300 espècies diferents al llarg del litoral català registrades a MINKA. Aquest, és l’observatori participatiu amb més densitat de dades verificades de biodiversitat litoral i marina a Espanya, i la més completa del Mediterrani. Actualment, compta amb més de 250.000 observacions marines verificades a la costa catalana i són dades en accés obert a disposició de la comunitat científica.