L’elecció de lents intraoculars a la cirurgia de cataractes
25/11/2024
Les cataractes són una de les causes més freqüents de pèrdua de visió i són degudes a la pèrdua de transparència del cristal·lí, la lent natural de l'ull.
El cristal·lí, de manera natural i a causa de l'envelliment, va perdent transparència, fet que es tradueix en una disminució de l'agudesa visual. Tot i que la majoria de cataractes estan relacionades amb l'edat, n'existeixen d'altres menes, com les congènites (presents des del naixement) i les secundàries a certes malalties (uveïtis, diabetis), a medicaments (corticoides) o a traumatismes oculars.
Normalment es desenvolupen lentament, i per tant els símptomes apareixen de manera progressiva:
Visió borrosa o emboirada en visió llunyana.
Enlluernament amb la llum del sol, les làmpades o els llums dels cotxes de nits.
Un especialista podrà valorar si existeix una cataracta incipient en cada pacient, per la qual cosa és molt convenient sotmetre's a revisions periòdiques, tant en cas de fer servir ulleres o lents de contacte, com si no es fan servir.
Es poden classificar segons la causa o bé en funció de la zona d'opacitat del cristal·lí.
Cataractes senils
Les senils són les més freqüents i estan vinculades a l'edat.
Cataractes metabòliques
Les metabòliques són aquelles que apareixen associades a malalties metabòliques, la més freqüent de les quals és la Diabetis Mellitus.
Cataractes congènites
Les congènites són aquelles que són presents en néixer o que es desenvolupen durant els primers mesos de vida. L'aparició es pot associar a condicionants genètics o a alguna malaltia patida per la mare durant l'embaràs, com la rubèola o la toxoplasmosi.
Cataractes traumàtiques
Les traumàtiques són aquelles que es produeixen després d'un traumatisme ocular.
Cataractes tòxiques
Les tòxiques són aquelles que apareixen associades a l'ús crònic o a l'abús d'alguns fàrmacs o tòxics, dels quals els corticoides són l'element causal més freqüent.
Així mateix, segons la zona del cristal·lí opacificada, podem diferenciar:
Cataractes nuclears
Les cataractes nuclears, en les quals és el nucli o centre del cristal·lí el que està principalment opacificat. La cataracta nuclear acostuma a evolucionar a poc a poc i afecta més la visió de lluny que la de prop. Són les més freqüents i acostumen a associar-se a l'edat.
Cataractes corticals
Les cataractes corticals, en les quals s'opacifica l'escorça o embolcall del cristal·lí. No són tan comunes com les nuclears i afecten més la visió de prop.
Cataractes subcapsulars posteriors
Les cataractes subcapsulars posteriors, que es desenvolupen a la capa més externa del cristal·lí: la càpsula posterior. Aquest tipus acostuma a progressar força ràpidament i va acompanyat d'enlluernament.
L'observació i descripció acurada de les cataractes durant l'examen amb làmpada de fenedura té una rellevància important en l'elaboració de la història clínica oftalmològica de cada pacient. D'una banda, permet valorar la progressió de la cataracta d'una visita a l'altra; d'una altra banda, el tipus i grau de la cataracta condicionen l'elecció de la tècnica quirúrgica més adient per eliminar-la, i alerten de possibles riscos intraoperatoris propis de cada tipus.
El tractament definitiu continua sent quirúrgic.
La cirurgia de les cataractes és, actualment, un procés ràpid i indolor, altament efectiu i amb escassos riscos. L'operació consisteix a aspirar el contingut del cristal·lí opacificat i reemplaçar-lo per una lent intraocular.
Les lentes intraoculars estan en constant evolució tecnològica, tant pel que fa al disseny com pels materials. Avui dia existeixen diversos tipus de lents intraoculars:
La recuperació postoperatòria és ràpida i permet recobrar una visió normal.
El làser de femtosegon pot utilitzar-se en la cirurgia de cataractes.
Serà el cirurgià qui decidirà la millor opció després de valorar individualment cada cas, depenent de les expectatives de cada persona i de la seva condició anatomicofuncional.
Preguntes freqüents