Ull sec

L'ull sec és una malaltia que consisteix en l'escassedat de quantitat de llàgrima i/o en el deteriorament de la seva qualitat, fet que produeix la inflamació de la superfície de l'ull. Acostuma a ser bilateral i és més comú en dones que no pas en homes, especialment en el període de la menopausa i postmenopausa.

Els símptomes dels pacients amb ull sec poden ser molèsties, coïssor, cremor, sensació d'encetament, de sequedat o de brossa a l'ull, i fins i tot visió borrosa i fluctuació en l'agudesa visual. Aquests símptomes acostumen a agreujar-se en llocs secs amb poca humitat i en ambients molt ventats. També s'agreugen quan el pacient fixa la vista i parpelleja poc.

L'ull sec és una malaltia multifactorial, és a dir, que pot tenir diversos factors causants. La causa més comuna és l'alteració hormonal, que porta a una mala funció de les glàndules lacrimals i a la disminució de la secreció de la llàgrima. L'ull sec pot ser secundari a malalties sistèmiques, especialment les autoimmunes, com l'artritis reumatoide i el lupus sistèmic eritematós.

Els factors de risc perquè un pacient desenvolupi ull sec són:

• L'edat i el sexe. Com més gran, més possibilitats de desenvolupar ull sec. Si és una dona, hi ha més risc.
• L'ús de lents de contacte, l'ús crònic de col·liris i antecedent de cirurgia ocular.
• El tancament incomplet de les parpelles i el parpelleig infreqüent.
• Malalties inflamatòries cròniques a la superfície de l'ull, com la conjuntivitis al·lèrgica crònica i cremades oculars.
• Pacient amb malaltia autoimmune.
• L'ús d'alguns fàrmacs sistèmics crònics, com antidepressius, antihipertensius i antihistamínics, entre d'altres.
• L'ús abusiu de l'ordinador i d'altres aparells electrònics de lectura en què el pacient hagi de fixar la vista i que causi una disminució de la freqüència del parpelleig, de manera que augmenti l'evaporació de la llàgrima sobre la superfície ocular.
• Ambient sec, amb poca humitat o amb molt de vent.

La pel·lícula lacrimal consisteix en tres capes: la capa lipídica, produïda per les glàndules de Meibom ubicades a les parpelles; la capa aquosa, produïda per les glàndules lacrimals principals, i la capa mucina, produïda per les cèl·lules a la superfície de l'ull.

Hi ha tres tipus principals d'ull sec:

• El de dèficit de la capa aquosa. Hi ha una manca de quantitat de llàgrima.
• El de dèficit de la capa lipídica. La quantitat de la llàgrima és normal, però hi falta la capa externa, que consisteix en lípids que eviten l'evaporació excessiva de la pel·lícula lacrimal. La llàgrima d'aquests pacients de seguida s'evapora i causa un ull sec evaporatiu.
• El de tipus mixt de dèficit de capa aquosa i lipídica. És el tipus més comú.

Alguns factors de risc de l'ull sec són prevenibles, com l'abús de l'ordinador i d'aparells electrònics de lectura i l'abús de lents de contacte. En el primer cas, si no es pot evitar l'ús de l'ordinador durant llargues hores continuades, cal parpellejar sovintejadament durant la lectura i descansar 5 minuts per cada hora de lectura per tal d'evitar el desenvolupament de l'ull sec denominat la síndrome visual de l'ordinador.

L'ull sec és una malaltia crònica que no té cura definitiva. En canvi, el tractament té dos objectius: d'una banda, evitar i guarir les possibles lesions de la superfície de l'ull causades per la sequedat; de l'altra, pal·liar els símptomes del pacient amb ull sec.

El tractament consisteix a:

• Substituir la llàgrima i augmentar la lubricació de la superfície ocular. Es fan servir llàgrimes artificials, preferiblement sense conservants, en col·liri, gel o pomada. En casos severs, l'ús dels hemoderivats del mateix pacient en col·liri és una opció.
• Evitar l'evaporació de la llàgrima existent de la superfície ocular fent servir ulleres que cobreixin totalment els ulls, fins i tot els laterals.
• Reduir la inflamació de la superfície ocular produïda per la sequedat fent servir col·liris antiinflamatoris. L'ús d'aquest tipus de fàrmac ha de ser controlat estrictament per un oftalmòleg, ja que té efectes secundaris com la pujada de la pressió intraocular.
• Millorar i estimular la funció de les glàndules lacrimals de Meibom a les parpelles, augmentant així la capa lipídica per reduir l'evaporació de la pel·lícula lacrimal. Per aconseguir-ho, es fa cura de calor local sobre les parpelles, massatge a les parpelles i neteja de les vores palpebrals. Alhora, l'augment d'omega-3 en la dieta diària també ajuda a millorar la composició de la llàgrima.
• Millorar les condicions ambientals augmentant la humitat amb humidificador o envasos d'aigua amb grans superfícies, com un gibrell.
• Conscienciar el pacient que el parpelleig és de gran importància per lubricar la superfície de l'ull, i que l'ha de fer freqüentment, pel cap baix 12-15 vegades per minut.