Són perjudicials les pantalles?

07/06/2024

L'ús de la visió pròxima i intermèdia, com quan llegim o tenim una pantalla davant, suposa un exercici d'acomodació de l'ull en el qual el cristal·lí ha de canviar de forma, generant una contínua contracció de la musculatura ocular. Aquest exercici mantingut durant hores sense descans pot generar un sobreesforç que augmenta el risc de fatiga visual, especialment en pacients pediàtrics.

Les activitats amb dispositius com l'ordinador, la tauleta, el telèfon intel·ligent, la televisió o la videoconsola, disminueixen la freqüència de parpelleig. Aquest fet pot provocar visió borrosa transitòria atès que la parpella és l'encarregat de distribuir de manera homogènia per tota la superfície ocular la llàgrima natural del nostre ull, que és la principal potència refractiva que tenim.

Una altra conseqüència de la disminució del parpelleig són les molèsties relacionades amb la sequedat ocular. Si no parpellegem prou, part de la llàgrima natural que hauria de lubrificar i oxigenar el nostre ull s'evapora. Això és especialment important en nens i adolescents que per canvis hormonals poden patir alteracions en les glàndules de Meibom, les encarregades de fabricar una de les tres capes de la llàgrima.

Està demostrat que el treball de prop prolongat, juntament amb l'absència de llum natural, poden provocar en molts casos un increment de la miopia i potenciar altres afeccions oculars molt freqüents durant l'adolescència i la infantesa.