Salut ocular en adults (40-60 anys)

15/12/2017

L'aparició de la presbícia

Encara que molts de nosaltres pensem que els quaranta anys seran els nous vint, és possible que als quaranta-cinc apreciem que hem de allunyar el braç fins al límit per poder llegir el que apareix en el nostre mòbil. D'aquesta manera coneixem a un nou company de viatge: la presbícia. La també anomenada vista cansada, sol aparèixer uns anys abans en aquells que tenen hipermetropia i una mica més tard en els miops, amb el preu de treure’s les ulleres per llegir. En tots els casos avança fins que s'atura al voltant dels seixanta. Resulta curiós que alguns dels pacients senten certa millora amb el pas dels anys, però en la majoria d'aquests casos sol ser degut a l'aparició de cataractes.

Remeis a la presbícia

El remei més comú és l'ús de lents progressives o bifocals. Té gran importància un control periòdic, però és fonamental una bona revisió a l’inici de la presbícia per decidir el millor mitjà de correcció i evitar faltes d'adaptació, especialment en el cas dels vidres progressius.

Potser el fet que hi hagi una prevalença tan important (1.800 milions de persones), a causa de que la majoria passem per això, ha despertat l'interès cap a la correcció d'aquest defecte mitjançant tècniques quirúrgiques com són l'ús de lents intraoculars especials, tractaments làser o fins i tot implants intracorneals.

Altres problemes

Hi ha altres situacions a tenir en compte també importants:

Parpelles. L'exposició solar pot causar lesions a les parpelles que degenerin en patologia cancerosa. Aquesta situació és més freqüent en aquelles persones que tenen la pell clara o que estan exposades al sol moltes hores. Habitualment es manifesten com lesions que no curen, ja siguin semblants a una ferida o una petita protuberància sota la pell.

Superfície ocular. Qualsevol oftalmòleg té a les seves consultes pacients que pateixen sequedat, és una de les causes més prevalents per la qual una persona visita a l'especialista. Els símptomes de qui pateix aquesta afecció, solen ser la sensació de sorra als ulls, dolor lleu inespecífic o visió borrosa que millora amb el parpelleig. Tot i que hi ha moltes causes una de les més importants són els canvis hormonals i per això s'aprecia durant la menopausa. Una bona anàlisi integral pot mitigar els símptomes sobre la causa i els símptomes.

Glaucoma. El glaucoma és una malaltia que afecta el camp visual a causa de l'alteració del nervi òptic habitualment secundari a l'augment de la pressió intraocular. El diagnòstic no sempre és simple ja que els símptomes no són fàcilment perceptibles, de fet moltes fibres nervioses s'han de perdre perquè s'alteri el nostre camp visual. D'altra banda, hi ha persones que no toleren pressions dins dels paràmetres normals. Els canvis poden donar-nos la pista i, per això, encara que les persones que pateixen més risc de patir glaucoma són aquells majors de 60 anys, convé que el teu oftalmòleg conegui el comportament de la pressió i les característiques del nervi òptic en les millors condicions per detectar canvis a posteriori.

Retina. L'interior del globus ocular conté majoritàriament un líquid transparent que dóna volum denominat vitri. Es tracta d'una substància que quan naixem és tan densa com la clara d'ou i amb el pas dels anys pot degenerar i desestructurar produint en ocasions les conegudes "mosques" volants. Aquestes es manifesten com molestes motes o filaments transparents que ens dóna la sensació que solquen el nostre camp visual encara que gairebé sempre es localitzen a la mateixa regió del nostre camp visual. Solen ser innòcues però en ocasions poden predisposar a certes patologies greus fàcils d'esmenar amb un diagnòstic previ.  La manca de prevenció pot predisposar a lesions greus com el despreniment de retina.

Controls necessaris

Finalment, és important conèixer que els ulls poden reflectir patologies que succeeixen al nostre organisme com són la hipertensió arterial o la diabetis entre d'altres. En aquests pacients el tractament multidisciplinari pot ajudar a prevenir les complicacions derivades. En tots els casos un bon control pot ajudar a prevenir i tractar la majoria d'aquestes afeccions.

Dr. Josep Lamarca