La presbícia i el seu tractament

02/02/2024

Amb l'edat, és normal anar tenint dificultat per a la lectura o l'ús de dispositius electrònics. Es tracta de la presbícia, comunament anomenada “vista cansada”: una condició que afectarà a totes les persones, típicament a partir dels 40 anys. Es deu a la pèrdua gradual de la capacitat d'acomodació, el mecanisme fisiològic que ens permet enfocar els objectes pròxims. És un procés natural pel qual aquesta funció, màxima durant la infància, es va reduint gradualment fins a la seva total extinció cap a la setena dècada de la vida. Es creu que la causa de la presbícia és una disminució de l'elasticitat del teixit del cristal·lí (la lent a l'interior de l'ull) que va perdent la seva facultat d'escurçar la distància focal de l'ull.

Si bé existeixen solucions com l'ús d'ulleres o lents de contacte, cada vegada més persones consulten sobre la possibilitat de tractar la presbícia de forma més permanent. Encara que no existeixen regles estrictes sobre quan pot operar-se la presbícia, unes certes qüestions poden servir-nos de guia.

Ha de tenir-se present la naturalesa progressiva amb l'edat de la disminució en l'acomodació. Per això, la dificultat per a veure bé de prop sembla augmentar gradualment i només “s’estabilitza” quan aquesta funció s'ha esgotat completament passats els 65 anys. Aquesta progressivitat condiciona les opcions de tractament segons l'edat.

La percepció personal de la presbícia dependrà de diversos factors. En primer lloc, l'estat refractiu dels ulls, és a dir, si hi havia o no un defecte previ com la miopia o la hipermetropia. Els miops tenen, de manera natural (sense correcció d'ulleres o lents de contacte), una distància focal més pròxima. Encara que hagin aconseguit l'edat de la presbícia i la seva acomodació s'hagi reduït, sovint no són conscients d'això ja que poden veure bé de prop llevant-se les ulleres per a veure-hi de lluny. Passa el contrari en els hipermetrops, perquè el seu defecte refractiu dificulta de per si mateix la visió de prop (encara que, d'altra banda, molts hipermetrops s'han habituat a una visió pròxima imprecisa i la toleren millor). La presència d'un defecte refractiu pot justificar una intervenció més precoç, que al mateix temps podria tractar la presbícia.

Un altre factor important és l'estil de vida i les necessitats visuals individuals. Quan una persona requereix una visió pròxima clara i precisa, per al seu treball o activitats diàries, tendirà a acusar més aviat i en grau més alt aquest tipus de dificultat. És possible que els mètodes tradicionals de correcció resultin enutjosos o poc pràctics per a unes certes activitats i tot això porti a considerar un tractament quirúrgic.

Les intervencions sobre la presbícia tenen en tot cas caràcter opcional. És el pacient qui prendrà la decisió, després de la consulta i informació per l'oftalmòleg especialista. És necessari un examen complet de l'ull per a descartar qualsevol patologia que pugui afectar els resultats de la cirurgia, contraindicar-la o augmentar el risc de complicacions, així com precisar la correcta funcionalitat i qualitat òptica de tots els seus components.

Fins i tot davant una condició dels ulls òptima per a operar la presbícia, és essencial tenir expectatives realistes sobre els seus resultats. Encara que en general es millora significativament la visió de prop i en la majoria de les situacions s'aconsegueix independència de les ulleres, aquestes poden ser encara necessàries en algun moment, com en llegir en condicions de poca llum o sota contrast, o en mirar textos o objectes molt petits.

Avui dia disposem de múltiples procediments per a tractar la presbícia, cadascun amb els seus avantatges i consideracions específiques, la qual cosa excedeix l'abast d'aquest text. De manera succinta, les tècniques corneals amb làser s'orienten sobretot a pacients en el grup d'edat per sota dels 50 anys i en els quals concorren defectes refractius. Encara que siguin efectives per a corregir la presbícia en aquest moment, el seu efecte serà limitat en el temps (uns lustres) a causa de la progressió del dèficit d'acomodació. L'única solució completa i definitiva per a la presbícia continua sent l'intercanvi del cristal·lí (amb o sense cataracta) per una lent intraocular multifocal o de focus estès. L'especialista li podrà aconsellar sobre les millors opcions si és el cas, tenint en compte tots aquests factors.

Prof. Rafael I. Barraquer, director mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer