La cirurgia de l'iris: avanços i aplicacions
24/12/2024
07/05/2019
Els nostres ulls necessiten aliment, utilitzen nutrients per a l'obtenció d'energia i per mantenir la seva complexa estructura i la seva funció. Això és part de la homeòstasi, o equilibri ambiental que el cos humà manté per al seu funcionament normal. Què passa si l'ull és mal alimentat, què succeeix en casos de malnutrició? La malnutrició és més freqüent del que pot semblar a priori: ens trobem principalment l'obesitat, però també malalties de l'intestí, etc.
L'obesitat és una pandèmia: segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), des de 1975 s'ha triplicat a tot el món. I donades les seves conseqüències per a la salut, el seu tractament és de vegades agressiu: cada vegada són més els pacients tractats de la seva obesitat mitjançant operacions (la cirurgia bariàtrica). Aquest tractament presenta potencials efectes adversos deguts a la malabsorció i disminució de la ingesta que provoca un risc de deficiència de micronutrients que són indispensables per al normal funcionament de l'organisme. Les deficiències més freqüents són la de ferro, àcid fòlic i vitamina B12, i les dietes d'aquests pacients són sovint suplementades amb ferro i vitamines. Però les grans oblidades són les vitamines liposolubles (A, E, D, K). Els seus dèficits són molt menys freqüents, i per això menys vistos a la clínica.
La vitamina A (retinol) és indispensable perquè les cèl·lules fotoreceptores de la retina fabriquin els pigments que absorbeixen la llum. El dèficit de vitamina A genera nictalopia -ceguera nocturna, com a símptoma més freqüentment. De fet, ja a l'antic Egipte es va descriure la seva millora amb el tractament dietètic amb fetge (ric en vitamina A). El dèficit de vitamina A afecta més a la superfície ocular: el retinol contribueix a la diferenciació de les cèl·lules, i poden aparèixer diferents trastorns de la superfície ocular: sequedat conjuntival i corneal, i queratomalàcia.
La deficiència de vitamina E (tocoferol), la funció de la qual és antioxidant (minimitza els trastorns de "desgast" del metabolisme del cos) pot causar trastorns neuromusculars: atàxia, hiperreflèxia, pèrdua de sensibilitat, oftalmoplegia (paràlisi de la mobilitat ocular) i retinopatia.
La prevenció és la clau en aquests pacients en els quals provoquem una "mala absorció adquirida" per curar la seva obesitat. Amb els suplements d'aquests micronutrients, i alertes de les revisions oftalmològiques pertinents, podrem prevenir, i si cal diagnosticar i guarir, els trastorns derivats de la deficient nutrició.
Medicina Interna