Millora dels assaigs clínics d’oftalmologia amb intel·ligència artificial: aplicacions, beneficis i reptes
17/12/2024
07/05/2024
Els nevus, també comunament coneguts com a lunars o pigues, són lesions més o menys pigmentades que poden aparèixer en diverses parts de l'organisme, sobretot en la pell i també, encara que amb menor freqüència, en el fons de l'ull (en un teixit denominat úvea posterior o coroide). Tot i que en la majoria dels casos els nevus coroidals no representen un problema de salut greu, és important saber que requereixen atenció mèdica altament especialitzada.
A diferència de les pigues cutànies, els nevus coroidals no estan relacionats amb l'exposició al sol. Aquestes lesions són en gran part congènites i solen ser presents des del naixement o desenvolupar-se durant la infància. Encara que la majoria dels nevus són benignes, tenen tendència a créixer (sobretot en pacients joves) i, ocasionalment, alguns poden degenerar a una lesió maligna.
El control periòdic d'un nevus és essencial. L'oftalmòleg ha de realitzar un examen minuciós per a descartar signes clínics que podrien comportar major risc potencial de conversió a una lesió maligna. En alguns casos, és necessari recórrer a proves d'imatge addicionals, com la retinografia amb autofluorescència, l'ecografia ocular i la tomografia de coherència òptica, per a obtenir dades més precises de la lesió. Entre els signes clínics més rellevants que ha d'analitzar el metge destaca la grandària del nevus (tant en extensió com en altura), el seu creixement documentat, la presència de líquid o pigment associat i el comportament de la lesió en l'estudi ecogràfic. En funció de les troballes de l'exploració clínica l'oftalmòleg especialista decidirà la periodicitat amb la qual el pacient ha de realitzar els controls.
Segons els estudis publicats en la literatura internacional, tan sols un 0,0005% dels nevus pot convertir-se en un melanoma. Quan un nevus coroidal ja presenta diversos signes de transformació a melanoma és recomanable realitzar un estudi d'extensió per a valorar si hi ha dispersió de cèl·lules cap a altres òrgans. En aquests casos és imprescindible comptar amb un equip mèdic multidisciplinari. Els casos amb diagnòstic compatible amb melanoma, fins i tot de petita grandària, s'han de tractar amb mètodes conservadors molt especialitzats (làser, radioteràpia local -braquiteràpia- o resecció quirúrgica) o bé amb enucleació del globus ocular en el cas que la tumoració sigui de gran grandària o no respongui a altres alternatives.
Dr. Javier Elizalde, oftalmòleg del Centre d'Oftalmologia Barraquer