Patologies oculars i trastorns de la visió més comuns

19/04/2021

Dins de l’ample ventall d’afeccions oculars, existeixen patologies i trastorns amb una major incidència en la població. Els defectes més comuns estan relacionats amb errors de refracció (graduació), mentre que les patologies més habituals afecten la retina, la màcula i el cristal·lí.

Els defectes de refracció incideixen en un gran nombre de persones i, en conseqüència, son les més conegudes. Les principals son la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia o vista cansada. Son problemes de visió que es produeixen degut a alteracions en la forma de l’ull i la seva mecànica, que no permeten un bon enfocament.

Defectes de refracció més comuns

En la miopia els objectes llunyans s’enfoquen per davant de la retina i no sobre ella provocant que la visió d’aquests sigui borrosa. En canvi, en la hipermetropia els objectes propers queden enfocats per darrere de la retina causant una visió més borrosa quan més a prop està l’objecte en qüestió. Per la seva banda, un ull amb astigmatisme generalment no aconsegueix enfocar adequadament ni de lluny ni de prop. Finalment, l’últim error de refracció més comú és la presbícia, també conegut com a vista cansada, defecte produït per la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí que es manifesta generalment a partir dels 40 anys i evoluciona amb el pas del temps.

Estrabisme

Una altra afecció ocular amb una important incidència és l’estrabisme. Fa referència a la pèrdua de paral·lelisme dels ulls, fet que impedeix que aquests no estiguin alineats en la mateixa direcció. Existeixen diferents factors genètics, ambients i òptics que condicionen el desenvolupament d’aquest trastorn.

Ull sec

És una malaltia relativa a l’escassetat de la quantitat de llàgrima o en el deteriorament de la seva qualitat i que produeix una inflamació de la superfície de l’ull. Els símptomes poder ser coïssor, cremor, sensació de sequedat i de brossa a l’ull i inclús visió borrosa. Una causa comuna és l’alteració hormonal que deriva en la mal funció de les glàndules llacrimals. Sol afectar en major mesura a les dones que als homes.

Principals afeccions a la retina

El despreniment de retina i la retinopatia diabètica son les principals afeccions que pot patir la retina. El despreniment es produeix quan la retina neurosensorial se separa de l’epiteli pigmentari i s’acumula líquid en l’espai restant entre ambdues. La falta de nutrició i rec sanguini que pateix la retina provoca una pèrdua, en ocasions irreversible, de visió.

En el cas de la retinopatia diabètica apareix quan es deterioren els vasos sanguinis de la retina. És una complicació freqüent de la diabetis mellitus i pot ocasionar un dany progressiu en el globus ocular, donant lloc a una disminució severa de la visió i inclús conduint a la ceguesa.

Les patologies associades a l’edat

Existeixen patologies inherents a l’envelliment i a la degeneració de les diferents estructures del globus ocular. La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) afecta a més de 800.000 persones a Espanya. Es tracta d’una malaltia degenerativa de la màcula que provoca una disminució progressiva de la visió central.

Les cataractes, encara que també poden ser congènites, son una de les causes més freqüents de pèrdua de visió entre les persones d’edat més avançada. Es deuen a la pèrdua de transparència del cristal·lí el que es tradueix en una disminució de l’agudesa visual.

Per la seva part, el glaucoma, que també pot afectar a la infantesa, és una malaltia crònica irreversible del nervi òptic que constitueix la segona causa de ceguesa del món occidental.

En les tres patologies és de vital importància un diagnòstic i tractament precoç per a aconseguir un millor pronòstic visual. Des del Centre d’Oftalmologia Barraquer recomanem realitzar revisions oculars periòdiques a partir dels 50 anys, especialment a persones amb antecedents.

Dr. Jose Lamarca, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer