Parlem amb el Dr. Jesús Téllez

17/03/2025

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra l’any 2001. Va continuar la seva formació professional amb el títol d’especialista en Oftalmologia a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2006. Es va especialitzar en el camp del glaucoma, elaborant diverses guies i protocols com els títols Glaucoma neovascular i Glaucoma per tancament angular primari. Des del 2002 forma part de l’equip mèdic del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 2023 va entrar a formar part de l’equip mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer desenvolupant la seva activitat en l’àrea del glaucoma.

Què et va portar a estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?

Va ser una decisió que vaig prendre de petit, una idea que es va anar consolidant amb els anys. No tenia cap altra opció que em cridés l’atenció i el meu padrí era un metge de família d’aquells d’abans, així que, sense adonar-me’n, vaig acabar a la facultat. Pel que fa a l’elecció de l’Oftalmologia, buscava una especialitat mèdico-quirúrgica i crec que vaig encertar.

Què és el que més t’atrau de l’àrea del glaucoma que et va portar a dedicar-t’hi?

És una subespecialitat que, per ser sincer, no m’atreia gens durant la residència. Però, per circumstàncies, al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau va quedar vacant una plaça de glaucoma i jo estava acabant la residència; me la van oferir i així vaig començar en el món del glaucoma.

Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?

Res d’extraordinari. Els dies laborables es reparteixen entre la jornada de feina i la vida familiar. No hi ha temps per a gaire més. Els caps de setmana procuro recuperar tasques pendents, descansar i desconnectar perquè la setmana sol ser intensa. El que més m’agrada de la professió és la possibilitat de tractar amb persones i poder ajudar-les, és el més reconfortant. Però hi ha altres aspectes que també destacaria: l’aparició constant de nous avenços, el repte de mantenir-te actualitzat i l’estat de formació contínua en què vius.

Quins són els avenços més emocionants en l’àrea del glaucoma en els darrers anys?

El món del glaucoma ha canviat radicalment en els últims 10-15 anys, fonamentalment pel que fa al tractament. Abans era una especialitat eminentment mèdica, avui és molt més quirúrgica. Això ha estat possible gràcies a l’aparició de tècniques menys invasives, més predictibles i més segures. El nostre objectiu en la cirurgia del glaucoma és que cada vegada s’assembli més a la cirurgia de cataractes, amb tècniques que permetin «assegurar» resultats als nostres pacients.

Quin consideres que és el mite més gran o el malentès més comú que tenen els pacients sobre el glaucoma?

Encara arriben pacients a les nostres consultes amb la idea que el glaucoma no es pot operar i que condueix irremeiablement a la ceguesa. Aquests són dos mites que cal superar, i això només és possible amb educació.

Quins consells oferiries per prevenir el desenvolupament del glaucoma o gestionar-lo eficaçment als pacients que ja han estat diagnosticats?

Actualment no hi ha programes de cribratge poblacionals per a la detecció precoç del glaucoma en cap país. La millor manera de fer detecció precoç és mitjançant un control oftalmològic periòdic a partir dels 40 anys. A partir d’aquí, serà l’especialista qui determinarà el perfil de risc individual i establirà la periodicitat dels futurs controls. Pel que fa a la gestió un cop diagnosticat el glaucoma, consisteix a fer les visites de control i, mitjançant una sèrie de proves de seguiment, determinar la velocitat de progressió de la malaltia en cada cas. Dins de les opcions terapèutiques, disposem del tractament farmacològic amb col·liris, el làser en diferents variants i el tractament quirúrgic.

Com influeix l’estil de vida en la salut ocular i quins hàbits recomanaries per mantenir una bona visió?

Els hàbits de vida saludable adquireixen un paper fonamental a mesura que sumem dècades. M’explico: fins als 40 anys pots ser més o menys lax amb la disciplina de l’alimentació, l’activitat física, els horaris… Però a partir d’aquesta dècada has de lluitar per mantenir-te, i més com més anys compleixes. Tres pilars bàsics de la salut: alimentació, esport i ordre en els horaris. Però si hagués de destacar un sol aspecte que ajuda a mantenir la salut, és la il·lusió de viure, tenir objectius clars a la vida.

A més de la teva tasca clínica, participes en investigacions o projectes relacionats amb l’oftalmologia? Si és així, ens en pots explicar més?

La tasca clínica suposa la major part de la meva activitat, però cal trobar temps i ganes per a altres àmbits com la docència i la investigació. Cosa que no és gens fàcil amb la pressió assistencial. Actualment estem immersos en tres línies de recerca. La primera és un estudi FIS que compara l’eficàcia-seguretat i cost-efectivitat de les tècniques quirúrgiques clàssiques enfront de les cirurgies menys invasives actuals. La segona és un assaig clínic sobre el dispositiu de drenatge tipus Paul en el glaucoma, i la tercera, un altre assaig que analitzarà els canvis en el segment anterior de l’ull en pacients amb glaucoma per tancament angular primari.

Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?

Amb dues filles adolescents no és difícil desconnectar quan arribes a casa; els seus problemes passen a ser la prioritat i la teva ment deixa de banda per una estona aquella preocupació que portaves de la Clínica. A més, juguen a bàsquet i és molt gratificant veure la seva il·lusió i progressió. Però la meva principal via d’escapament és practicar esport, ja sigui a la cinta, el·líptica o bici. També gaudeixo molt veient el meu equip de futbol per la tele (no diré quin és); el dia que guanya m’encanta anar al quiròfan i, el dia que perd, encara m’agrada més perquè gaudeixo del «carinyo» dels companys.