Millora dels assaigs clínics d’oftalmologia amb intel·ligència artificial: aplicacions, beneficis i reptes
17/12/2024
12/03/2021
L’impacte de la pandèmia de la COVID19 ha accelerat el deteriorament dels casos de glaucoma en persones que ja havien estat diagnosticades prèviament, el qual, en algunes ocasions, les ha provocat una pèrdua de la seva agudesa visual, que és irrecuperable. El temor per acudir a la consulta de l’especialista, així com la bretxa digital en persones grans per a connectar-se a través de vies telemàtiques amb el seu oftalmòleg són els motius que han precipitat aquesta situació.
Així ho constata la coordinadora de l’Àrea de Glaucoma del Centre d’Oftalmologia Barraquer, la doctora i cirurgiana especialista Maria Isabel Canut, també secretària general de la Sociedad Española de Glaucoma (SEG), coincidint amb el Dia Mundial del Glaucoma, que se celebra avui divendres 12 de març amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre l’impacte d’aquesta malaltia crònica, que provoca una degeneració del nervi òptic.
L’impacte del coronavirus ha causat “conseqüències molt greus i irreversibles en persones amb glaucoma, que han patit una evolució molt ràpida de la malaltia i no han pogut realitzar el seguiment per part de l’especialista, el qual, en alguns casos, s’ha traduït en una pèrdua del camp visual”, segona la doctora Canut.
Tot i que encara no hi ha xifres que evidenciïn aquesta situació, un any després de la declaració de la pandèmia, els oftalmòlegs sí que han començat a detectar en les seves consultes un increment de persones que havien sigut intervingudes de glaucoma i que la situació del coronavirus no les ha permès sotmetre’s a un seguiment adequat.
Una malaltia silenciosa i segona causa de ceguesa
El glaucoma, que es calcula que afecta a 80 milions de persones en el món, és una malaltia irreversible, provocada pel deteriorament del nervi òptic, responsable de transmetre la informació des de la retina fins al cervell. Constitueix la segona causa de ceguesa del món occidental, després de les cataractes, i no té cura, així que arribar a un diagnòstic precoç i realitzar un seguiment adequat són fonamentals.
A diferència d’altres patologies oftalmològiques, no sol provocar símptomes fins que l’afectat arriba a etapes més avançades i quan el dany ocular ja és significatiu, fet pel qual es coneix com la malaltia “silenciosa”.
Això ocorre perquè es produeix, generalment, una pèrdua de visió lateral, que el pacient “no adverteix perquè sol utilitzar-se més la visió central, compensant-la amb ambdós ulls”, assegura la doctora Canut.
Els experts calculen que la meitat de les persones que la pateixen encara no ho saben, motiu pel qual recorden la importància de que la població, a partir dels 40 anys d’edat, se sotmeti a una revisió ocular per a valorar la pressió ocular i del nervi òptic i descartar la presència de glaucoma.
Tractaments per a frenar la progressió del glaucoma
Els principals factors de risc de l’aparició del glaucoma son tenir més de 40 anys d’edat, patir hipertensió ocular i tenir antecedents familiars de primer grau. Tot i així, hi ha altres situacions que poden condicionar l’evolució del glaucoma, com patir hipertensió arterial o malalties vascular, miopia o diabetis.
Malgrat ser una malaltia incurable, la detecció precoç i un tractament a temps milloren ostensiblement el pronòstic de la malaltia i pot evitar la progressió cap a la ceguesa. Les principals teràpies son tres, en base a l’avenç de la malaltia: un tractament mèdic-farmacològic, a base de col·liris hipotensors, el tractament làser ambulatori i la intervenció quirúrgica, per a casos més evolucionats.
Tots aquests tractaments es duen a terme des de l’Àrea del Glaucoma del Centre d’Oftalmologia Barraquer, liderada per la doctora Maria Isabel Canut, que també està implicada en altres projectes, de difusió i coneixement de la malaltia, com els cursos impartits en aquesta Setmana Mundial del Glaucoma a través del SEG (Sociedad Española de Glaucoma).