Lagoftàlmia

28/11/2018

És la impossibilitat de tancar completament l'ull, deixant un espai entreobert i exposat entre la parpella superior i la parpella inferior.

En quedar la superfície ocular exposada i sense un parpelleig complet, la pel·lícula lacrimal que cobreix l'ull tendeix a desaparèixer, provocant sequedat ocular, la qual cosa predisposa a patir infeccions i úlceres a la còrnia que poden afectar seriosament la qualitat de la visió.

El pacient pot percebre que se li queda l'ull entreobert en intentar tancar-lo. També pot notar símptomes de sequedat ocular com ara sensació de cos estrany, llagrimeig, enrogiment, dolor o visió borrosa, en un grau variable.

Una de les causes més habituals de lagoftàlmia és l'existència de paràlisi facial que impossibilita la correcta funció del múscul orbicular de les parpelles (encarregat de tancar la parpella) i ocasiona la caiguda de la parpella inferior. A vegades pot ser conseqüència d'algun factor extern com una intervenció quirúrgica que es realitza sobre la parpella, per exemple a l’extirpar un tumor o en practicar una blefaroplàstia. També pot estar ocasionat per exoftalmos (sortida cap a fora del globus ocular) en pacients afectes d’orbitopatia tiroïdal o bé per cicatrius secundàries a traumatismes o cremades que afecten la parpella i el seu funcionament.

Tractament

Per al tractament és imprescindible la utilització de pautes intensives de col·liris i pomades lubricants amb l'objectiu que l'ull estigui lubricat i protegit. A la nit és indispensable tapar l'ull, i es prefereix l’oclusió humida, la qual es realitza amb pegats especials.

Hi ha casos severs de lagoftàlmia que obliguen a ocloure i, en casos prolongats, a realitzar tractament quirúrgic. Segons la causa pot tractar-se mitjançant la col·locació d'una petita pesa d'or situada a la parpella superior, la qual gràcies al seu pes i l'efecte de la força de gravetat, afavoreix el tancament complet de la fenedura palpebral en casos de paràlisi facial. A la parpella inferior, la cirurgia més emprada per corregir l’eversió o descens de la parpella és la tira tarsal lateral, que consisteix a millorar-ne la tensió reanclant-lo al vorell d'os lateral. O bé la cirurgia reconstructiva palpebral en pacients afectats de cicatrius causants de la lagoftàlmia. En tot cas, llevat que hi hagi un alt risc per a l'ull, el procediment quirúrgic se sol realitzar al cap d'un temps de presentar-se la causa de lagoftàlmia (normalment passats diversos mesos), un cop s'ha comprovat que no s'ha produït, ni sembla possible, una millora espontània.

Dra. Marta López Fortuny