Estrabisme de l'adult: causes i tractament

21/10/2024

L'estrabisme és una condició ocular en la qual existeix una falta de paral·lelisme o alineament dels ulls, de manera que cadascun mira en una direcció.

Es pot classificar en diferents tipus. Així, en funció de la seva adreça, l'estrabisme pot ser: convergent o endotropia (l'ull desviat es dirigeix a dins), divergent o exotropia (l'ull desviat es dirigeix cap a fora), hipertropia (l'ull desviat es dirigeix cap amunt), hipotropia (l'ull desviat es dirigeix cap avall). La desviació pot presentar-se de manera constant o intermitent, i aparèixer solament en moments de cansament, febre o desatenció. Finalment, pot ser concomitant, quan la desviació és la mateixa en les diferents posicions de la mirada, o inconcomitant, quan el grau de desviació varia depenent de la direcció de la mirada.

Encara que és una patologia que sol associar-se a la infància, l'estrabisme pot desenvolupar-se a qualsevol edat: és congènit si apareix abans dels 6 mesos de vida, adquirit infantil, si debuta a partir dels 2-3 anys, o de l'adult, si s'inicia en l'edat adulta.

L'estrabisme de l'adult pot aparèixer com a descompensació d'un estrabisme infantil o bé ser secundari a altres factors com ara:

• Malalties neurològiques: Miastènia greu o altres malalties neuromusculars, Esclerosi múltiple.
• Malalties sistèmiques: malaltia tiroidal (orbitopatia tiroidal o malaltia de Greus), Diabetis mellitus
• Malalties oculars: miopia magna
• Tumors
• Accidents cerebrovasculars: infarts o hemorràgies cerebrals
• Traumatismes cranioencefàlics
• Fractures o traumatismes orbitaris
• Cirurgies oculars: cirurgia de cataractes, de glaucoma, de despreniment de retina, de parpelles (blefaroplàstia), d'estrabisme…
• Associat a l'edat: per laxitud dels teixits implicats en el moviment ocular
• Estrabisme sensorial: la desviació és conseqüència de la baixa visió d'un ull

La simptomatologia de l'adult difereix de la que trobem en l'estrabisme infantil, ja que en el cas del nen, el cervell es troba en etapa de desenvolupament visual i posseeix major plasticitat, amb el que adoptarà mecanismes de supressió (anul·lar un ull) per a evitar veure doble. El pacient amb estrabisme adquirit en l'edat adulta pot presentar manifestacions clíniques entre les quals s'inclouen:

• Diplopia o visió doble: percepció de dues imatges d'un mateix objecte.
• Superposició o confusió d'imatges
• Problemes de percepció de profunditat: dificultat per a jutjar distàncies.
• Fatiga ocular: sensació de cansament o malestar en els ulls.
• Cefalea o mal de cap: a causa de l'esforç constant per a intentar compensar la falta d'alineament dels ulls
• Pèrdua de la visió binocular: reducció en la capacitat dels ulls per a treballar junts, la qual cosa pot portar a una reducció del camp visual efectiu.
• Torticoli: posició anòmala del cap per a evitar la visió doble o alleujar la simptomatologia
• Baixa autoestima i major risc d'ansietat/depressió: per l'impacte psicosocial a causa del defecte cosmètic que comporta la desviació

En els casos en els quals es tracta d'un estrabisme infantil descompensat en l'edat adulta, així com en l'estrabisme sensorial, el pacient no sol acusar visió doble, encara que a vegades sí que pot referir malestar o cansament visual.

Per a un adequat diagnòstic del tipus d'estrabisme, resulta fonamental una exploració oftalmològica completa per part de l'especialista, per a determinar l'agudesa visual i refracció (hipermetropia, miopia, astigmatisme), explorar el segment anterior i posterior de l'ull, estudiar la motilitat ocular i la coordinació de tots dos ulls amb el cervell visual i descartar, en determinats casos, la presència de patologia sistèmica mitjançant estudi de neuroimatgeria i valoració per altres especialistes.

El tractament de l'estrabisme en adults inclou diferents mesures terapèutiques entre les quals es troben els següents:

• Correcció òptica: ulleres o lents de contacte. Poden ajudar a corregir o millorar l'alineament en determinats tipus d'estrabisme, com l'estrabisme acomodatiu
• Prismes: cristalls “especials” en forma de tascó que modifiquen la direcció dels raigs lluminosos i per tant de la imatge permetent per a millorar la visió doble. Alleugen la visió doble en casos amb desviacions petites, però no corregeixen el problema de base.
• Teràpia visual: exercicis específics per a millorar la coordinació ocular en determinats tipus d'estrabisme com les exofòries o exotropias intermitents de baixa magnitud amb insuficiència de convergència fusional
• Toxina botulínica: es tracta d'una substància neuromoduladora que paralitza temporalment els músculs, aplicant-se per tant en els músculs amb un excés d'activitat en determinats tipus d'estrabisme, com en les paràlisis oculomotores
• Cirurgia en els músculs extraoculars: permet restaurar el paral·lelisme ocular i la cooperació de tots dos ulls, alleujar la simptomatologia, corregir el torticoli i millorar l'aspecte cosmètic.
• Tractament de la causa subjacent: a vegades l'estrabisme pot requerir un abordatge multidisciplinari que involucri a oftalmòleg, internista, neuròleg…En alguns d'aquests casos, el tractar la condició mèdica primària pot solucionar per si mateix l'alineament ocular.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer