Desenvolupament visual als primers anys de vida: fites i senyals d’alerta

11/12/2024

L’ésser humà en néixer no té el sistema visual plenament desenvolupat. No naixem «veient-hi» sinó amb la capacitat «d’aprendre a veure-hi».

El sistema visual del nounat és immadur i s’anirà desenvolupant a mesura que l’escorça cerebral rebi estímuls apropiats i més o menys simètrics de tots 2 ulls durant els primers anys de vida. En els primers mesos, que són especialment importants, es poden distingir diferents etapes:

• En néixer, el bebè té una visió limitada a 20-30 cm, només percep les sensacions de clar i fosc, la mobilitat de l’ull és molt reduïda i l’agudesa visual també. Les cares humanes atrauen la seva atenció, especialment la dels pares.
• Al mes, el nen aconsegueix passar de la percepció
• de contrast de llum-foscor a la d’alguns colors com el vermell i el verd i s’inicia el reflex d’acomodació (enfocament).
• Als 2-3 mesos ja comença a seguir amb els seus ulls objectes en moviment.
• A partir dels 3 mesos, comença la visió estereoscòpica o de profunditat.
• Als 4 mesos, percep més varietat de colors, comença a enfocar millor i reconeix cada cop més rostres.
• Al cap de 6 mesos, el nadó pot fusionar les dues imatges retinals d’un objecte obtenint visió binocular. A partir d’aquest moment ja ha après a utilitzar tots dos ulls de manera coordinada i deixa de «mirar guenyo».
• A l’any, el càlcul de distàncies és eficaç i ha millorat
• la coordinació entre els ulls, les mans i el cos.
• El desenvolupament del camp visual arriba a tenir les dimensions del camp visual de l’adult al final del primer any.

No serà fins als 8-9 anys aproximadament quan la visió es desenvolupi completament, i són els 4 primers els de major progressió. En aquest període el sistema visual és molt vulnerable de manera que qualsevol causa que comporti una mala visió d’un o ambdós ulls pot provocar una manca de desenvolupament visual derivant en ambliopia o «ull gandul». La possibilitat de recuperació de l’ull gandul és alta si es diagnostica i tracta abans dels 4 anys, edat a partir de la qual disminueix progressivament, i és pràcticament nul·la a partir dels 9-10 anys. És per això que tots els infants haurien de fer una exploració oftalmològica completa per part de l’especialista sobre els 2-3 anys, tot i que no presentin símptomes.

Senyals d’alerta

Hi ha una sèrie de signes i símptomes que poden indicar l’existència d’algun problema visual i que, per tant, han de ser motiu d’acudir a l’oftalmòleg:

• Visió borrosa
• Parpelleig constant
• Moviments rítmics dels ulls (nistagmus)
• Cefalea i pesadesa de parpelles
• Envermelliment ocular freqüent i picor
• Que el nen s’acosti als objectes o sigui incapaç de llegir la pissarra
• Inclinació del cap per fixar la vista (torticoli)
• Tendència a desviar un ull o fer l’ullet
• Pupil·la de color blanc (leucocòria)

El que no aprenem a veure a la infància no es recuperarà posteriorment a l’edat adulta. No actuar a temps pot condemnar el nen a tenir un ull gandul per a tota la vida, per la qual cosa és vital el diagnòstic precoç.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer