Curiositats visuals. Jugant amb la perspectiva: Les anamorfosis

04/12/2024

Les anamorfosis, que des de l’antiguitat han estat un recurs per a l’ocultació o el joc artístic, posen de manifest un altre aspecte de la percepció visual.

Parlem d’anamorfosi quan la imatge es deforma mitjançant projecció o perspectiva distorsionada, cosa que és reversible quan l’observador es col·loca en una posició o punt de vista específic, o bé utilitzant un dispositiu òptic especial. Hi ha dos tipus principals d’anamorfosi: obliqua i per miralls.

Possiblement les anamorfosis siguin gairebé tan antigues com l’art. Piero della Francesca les descriu en el seu tractat sobre perspectiva (1474). Potser la més cèlebre sigui la del quadre Els ambaixadors, de Hans Holbein Jr. (1533), als peus del qual es pot apreciar, en mirar-lo des d’un punt molt avall i a l’esquerra, una misteriosa calavera.

Com Leonardo, mestre de criptografia, possiblement Holbein va voler alhora mostrar i ocultar aquesta imatge en una obra, per altra banda, plena de símbols.

Durant el Barroc, les anamorfosis es van popularitzar en gabinets amb marques o orificis per guiar l’observador, com el Gabinet d’anamorfosis piramidals de Jan de Breuil, i es van utilitzar sovint en la creació de perspectives il·lusionistes i enganyalulls.

L’art contemporani ha recuperat amb força les anamorfosis, tant en formes relativament tradicionals com murals i pintura de carrer.

Vivim en un món on les anamorfosis s’han integrat com una tècnica més en la producció quotidiana d’imatges. El cinemascope obtenia l’efecte panoràmic mitjançant lents que comprimeixen horitzontalment la imatge en filmar-la i l’eixamplen en projectar-la. Actualment, l’ús més comú és en el disseny gràfic per a embolcalls i embalatges, així com en

la senyalització de trànsit: les lletres i fletxes a la calçada es pinten de manera que la seva aparença «normal» s’aconsegueix des del punt de vista rasant del conductor.

Les anamorfosis posen de manifest un altre aspecte ocult de la visió, de com la percepció de les formes depèn de la perspectiva adequada i de la nostra capacitat (i límits) per adaptar-nos als seus canvis.

Professor Rafael I. Barraquer, director mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer