Com es desenvolupa la presbícia?

13/09/2022

La presbícia, també anomenada popularment vista cansada, és un defecte refractiu produït per la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí. Amb els anys el cristal·lí, la lent natural de l’ull, es torna més rígida i, per tant, menys flexible. Aquest procés dificulta l’acomodació, la capacitat d’enfocar els objectes a diferents distàncies.

Generalment, la presbícia comença a manifestar-se a partir dels 40 anys i evoluciona amb el pas del temps. En menor o major mesura, absolutament totes les persones acabarem patint presbícia. Habitualment, les persones que presenten miopia solen començar a detectar els símptomes una mica més tard, mentre que els pacients amb hipermetropia tenen més possibilitats de patir-la abans de la mitjana d’edat, al voltant dels 45 anys.

La presbícia té límit de creixement. El seu desenvolupament acostuma a parar quan s’assoleix entorn a les 3.5 diòptries més respecte la graduació inicial presentada quan comença a aparèixer. Normalment deixa de desenvolupar-se entre els 60 i els 65 anys, encara que la seva evolució dependrà dels hàbits de cada pacient.

Doctora Paola Sauvageot, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer