Els símptomes del despreniment de retina
18/11/2024
12/06/2024
L'apnea del son, un trastorn comú que afecta la respiració durant el descans nocturn, ha estat objecte d'un creixent interès per la seva relació amb diverses patologies. L'evidència científica ens confirma el seu vincle amb el glaucoma, una malaltia ocular progressiva que pot portar a la pèrdua de la visió. Com es relacionen aquests dos trastorns aparentment dispars?
L'apnea del son es caracteritza per interrupcions repetides en la respiració durant el somni, la qual cosa provoca episodis d'hipòxia (falta d'oxigen) intermitent i canvis en la pressió arterial. Aquests esdeveniments poden desencadenar una cascada de respostes fisiològiques que afecten diversos sistemes del cos, inclòs l'ocular.
Diversos estudis han suggerit que l'apnea del son pot contribuir al desenvolupament i progressió del glaucoma. S'ha observat que els pacients roncadors amb apnees tenen un major risc de desenvolupar glaucoma, especialment del subtipus “glaucoma normotensiu o de pressió ocular baixa” així com un major risc d'experimentar un empitjorament de la malaltia en comparació amb aquells sense trastorns respiratoris durant el somni.
La connexió entre l'apnea del son i el glaucoma pot explicar-se per diversos mecanismes. La falta d'oxigen repetida cada nit i els canvis en la pressió arterial associats amb les apnees poden alterar la circulació sanguínia en el nervi òptic i la retina, la qual cosa podria contribuir al mal ocular característic del glaucoma.
El reconeixement d'aquesta relació entre l'apnea del son i el glaucoma té importants implicacions clíniques. Els pacients roncadors amb apnees podrien beneficiar-se d'avaluacions oftalmològiques regulars per a detectar signes primerencs de glaucoma i monitorar la progressió de la malaltia. De la mateixa manera, aquells diagnosticats de glaucoma podrien beneficiar-se de l'avaluació de trastorns respiratoris del somni per a abordar possibles factors de risc modificables. El diagnòstic i tractament de les apnees del son pot salvar vides i, a més, ajudar a tractar molts casos de glaucoma.
Dra. Marta Mármol, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer
El glaucoma és conegut com la patologia ocular silenciosa ja que fins a estadis avançats no presenta símptomes, fent complicada la seva detecció i, per tant, retardant l'aplicació d'un tractament efectiu. Segons l'Organització Mundial de la Salut en el món existeixen uns 60 milions de persones que pateixen aquesta patologia irreversible del nervi òptic, xifra que pot continuar augmentant en els pròxims anys segons les previsions. En l'últim capítol d'aquest any parlem sobre aquesta patologia amb el doctor Francisco Ruiz Tolosa, coordinador del departament de glaucoma del Centre d'Oftalmologia Barraquer.