Visió i Síndrome de Down

21/03/2017

El 21 de març és el Dia Mundial de la Síndrome de Down. Amb aquest dia es reivindica l'autonomia i la independència individual de les persones amb la Síndrome de Down, en particular la llibertat de prendre les seves pròpies decisions i ser ciutadans de ple dret.

La Síndrome de Down és una combinació cromosòmica natural que sempre ha format part de la condició humana, existeix a totes les regions del món i habitualment té efectes variables en els estils d'aprenentatge, les característiques físiques o la salut.

L'accés adequat a l'atenció de la salut, als programes d'intervenció primerenca i a l'ensenyament inclusiu, així com la investigació adequada, són vitals per al creixement i el desenvolupament de la persona.

Ens sumem a aquesta celebració, amb la qual es vol augmentar la consciència pública i recordar les valuoses contribucions de les persones amb la Síndrome de Down com a promotors del benestar i de la diversitat de les seves comunitats.

Afectació ocular

A nivell ocular la majoria dels pacients mostren alguna alteració (gairebé en el 70% dels casos).

Blefaritis

És una inflamació o infecció de la vora de les parpelles, que provoca enrogiment i inflor palpebral. És molt important tractar-la ja que així s'eviten les alteracions secundàries que provoca el fregament ocular produït per la picor existent a la zona.

Queratocon

És l'aprimament progressiu de la còrnia que en provoca una deformació en forma de “con". La seva alta incidència podria estar relacionada amb el fregament ocular provocat per la blefaritis.

Cataractes

Són opacitats del cristal·lí. En funció de l'edat en la qual apareixen existeixen diferents tipus:

• Quan apareixen de forma prematura solen ser totals, comprometen la visió i requereixen generalment tractament quirúrgic.
• Si es desenvolupen en la infància o en l'adolescència són corticals o polars. En aquests casos afecten lleument a la visió i no solen necessitar cirurgia.

Miopia, hipermetropia i astigmatisme

Els defectes de refracció són més freqüents en els nens amb la Síndrome de Down que en la població en general. La hipermetropia és la que té una incidència més gran, seguida de l'astigmatisme i la miopia.

Alteracions del conducte lacrimal

També són més freqüents, amb secrecions i llagrimeig freqüent.

Estrabisme

És la manca de paral·lelisme dels eixos visuals de manera que cada ull mira en diferent direcció. El més freqüent en la Síndrome de Down és l'estrabisme horitzontal, "cap a dins o cap a fora". Alguns casos poden necessitar tractament quirúrgic per evitar una ambliopia o "ull gandul".

Nistagmus

És una oscil·lació rítmica i involuntària dels ulls, generalment bilateral i conjugada, és a dir, que afecta els dos ulls per igual.

És molt important anar a l'oftalmòleg el més aviat possible per realitzar el diagnòstic i tractament precoç en cas que hi hagi patologia ocular i assegurar un adequat desenvolupament del sistema visual. A més les capacitats visuals dels nens amb la Síndrome de Down són, en general, superiors a les auditives, i un punt fort per al seu aprenentatge.