Perforacions oculars

17/11/2016

L'ull conté en el seu interior humor aquós i vitri, un medi líquid gelatinós, que dóna consistència i permet una correcta transmissió de la  llum. La paret que conté les dues substàncies és l'escleròtica que, tot i que és fina, té una gran resistència. La  cambra anterior de l'ull conté l'humor aquós i la posterior, l'humor vitri.

L'humor aquós, a més de nodrir les estructures, manté la pressió i la consistència de l'ull. A grans trets, el globus ocular conté tres teixits fonamentals per a la visió: l'iris, el cristal·lí i la retina. Són extremadament delicats i la seva alteració pot comprometre de manera greu l'agudesa visual. A més, atès que l'interior del globus ocular és estèril, el contacte amb l'exterior podria ocasionar fàcilment una infecció.

Anatomia  resumida del globus ocular: 1. Còrnia. 2. Iris. 3. Cristal·lí. 4. Zònula. 5. Esclera. 6. Humor vitri.

CAUSES

La perforació ocular es defineix com aquella lesió que comunica l'exterior de l'ull amb el seu interior. La causa més freqüent de perforació són els traumatismes, i representen la primera causa de disminució d'agudesa visual en persones per sota dels 40 anys. Infeccions severes o malalties degeneratives poden també comportar una perforació. Els traumatismes oculars es divideixen en físics o químics, i són els segons d'extremada urgència ja que una actuació ràpida millora notablement el pronòstic visual. Els trastorns físics, per exemple cops, o l'entrada de material de qualsevol tipus, poden tenir una repercussió molt variada: des d'una abrasió corneal lleu que es cura en poques hores, fins el temut esclat ocular amb pèrdua de totes les estructures. Davant d'un traumatisme, cal acudir com més aviat millor a urgències oftalmològiques.

COM ES TRACTA

Davant d'un traumatisme cal comprovar si hi ha perforació. No sempre és evident, sobretot en perforacions petites, pel que és necessària una exploració exhaustiva i proves complementàries com les tincions o l’ecografia. És molt important descartar l'existència de cossos estranys realitzant proves d'imatge com ara radiografies. Durant l'espera per a la reconstrucció quirúrgica s'ha de cobrir l'ull amb un protector, per estar en repòs, mai exercir pressió sobre l'ull o les parpelles, evitar maniobres de Valsalva (per exemple aguantar la respiració o realitzar força), i no instil·lar gotes ni pomades. L'actuació de l'oftalmòleg d'urgències és un factor pronòstic fonamental, tant en brevetat com en l’habilitat d'execució. En una situació d'aquest tipus el cirurgià s'enfronta a un quadre on poden haver lesions en pràcticament qualsevol teixit ocular, des de la còrnia a la retina. De la mateixa manera poden existir cossos estranys realment difícils d'extreure. El tractament varia molt en funció de les estructures afectades. En alguns casos utilitzem coles biològiques o membranes que continguin la perforació a manera de pegat; en altres es fan sutures que en ocasions són una autèntica filigrana, fruit d'hores de treball. D'altra banda, a més de contenir la perforació, cal resoldre les complicacions: des de la reposició de la retina, la retirada d'hemorràgies, el recanvi del cristal·lí o la reconstrucció de l'iris, entre d'altres. Un cop realitzada la cirurgia reconstructiva, hem de vigilar les complicacions postoperatòries, especialment la pressió intraocular que sol estar elevada, i altres tardanes o progressives, que es poden tractar de forma quirúrgica, com és l'aparició de cataractes.

Cataracta traumàtica.

Un cop la situació està controlada, el principal objectiu és la recuperació de la visió, encara que en ocasions no és fàcil i requereix teràpies amb làser o fins i tot trasplantaments de còrnia.

Lesió suturada per traumatisme que es repara amb trasplantament de còrnia.

El principal missatge que donem els professionals de l'oftalmologia és la prevenció. Tot i que la majoria de casos són fortuïts, alguns es poden evitar utilitzant ulleres protectores quan realitzem alguns treballs o esports de risc (figura 5). El segon missatge és que un cop passa un traumatisme és important acudir de manera urgent a un servei d'urgències oftalmològiques per realitzar un diagnòstic i tractament ràpids, que probablement millorin el desenllaç d'aquesta situació.