La Marel, pacient de la Fundació

23/10/2019

La Marel fa més de quatre anys que és pacient del Centre d'Oftalmologia Barraquer i malgrat la seva joventut ja ha hagut d'enfrontar-se a situacions complicades que l'han fet més forta que altres noies de la seva edat.

La mare de la Marel ens explica el periple pel qual van passar fins a arribar a la Barraquer i trobar estabilitat en la salut de la seva filla. Tot va començar quan en un control pediàtric de rutina en el qual la seva doctora la va derivar a un especialista. Al principi, els metges que en aquell moment la van atendre no van poder donar amb la patologia que pateix i amb el pas dels mesos la petita seguia sense veure-hi bé i amb importants molèsties als ulls. Li van prescriure unes ulleres i lents de contacte. Ni les ulleres ni les lents de contacte aconseguien que la Marel hi veiés bé. Els pares de la Marel estaven molt preocupats i, un dia, la mare, en una conversa amb la directora de l'escola de la nena, li va explicar la seva desesperació en veure que la seva filla no millorava amb els tractaments ni amb res i la directora li va parlar de la Barraquer . La coneixia per una veïna seva, infermera del Centre, i tenia referències molt bones que podien suposar una nova oportunitat per millorar la salut de la nena.

Els pares de la Marel no van dubtar a acudir a la clínica i la primera vegada ho van fer a través del servei d'urgències. Marel va patir una pèrdua de visió greu que va requerir una operació urgent. Van iniciar un important camí fins a dia d'avui en el qual segueix vencent les dificultats que se li presenten.

Valor i vocació

Però la Marel és una jove molt valenta i decidida, de vegades sembla més gran del que és quan ens explica el que ha viscut. Recorda molt bé la primera vegada que va estar en un quiròfan, es va espantar molt però que mai més va tornar a sentir-se preocupada. Ella afirma que sap que està en bones mans i per això quan va a la clínica té total confiança en l'equip mèdic i la resta dels professionals que es troba. L'han visitat diferents doctors: el Dr. Álvarez de Toledo, la Dra. Sauvageot, i el Dr. Ruiz Tolosa, i se sent tan ben atesa que diu que de gran vol ser oftalmòloga. Li agradaria ajudar les persones que com ella tenen dificultats per veure-hi, perquè puguin estudiar i jugar i veure totes les coses boniques de la vida. Entre rialles vergonyoses, ens explica que si pogués ser li agradaria treballar a la Barraquer per estar a prop dels metges i els professionals que l'han ajudat.

La Marel és un exemple de fortalesa i optimisme. Ha viscut moments difícils i sempre ha tingut a la seva família fent-li costat, lluitant amb ella per continuar veient les coses de la millor manera i ens alegra molt saber que se’n recorda de molts dels professionals de la clínica que l'acompanyen en les seves visites al Centre : recepcionistes, infermeres, secretàries mèdiques, el personal de quiròfan, zeladors, l'equip de la Fundació i, per descomptat, tot l'equip mèdic que la tracta.