Entrevista a Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer

21/11/2023

Director de la Fundació Barraquer. S’incorporà a l’entitat a finals del 2018 per impulsar una nova etapa orientada al desenvolupament de projectes assistencials d’àmbit local.

Vas estudiar Dret i vas treballar en diversos despatxos d’advocats, però ja fa uns quants anys que ets al sector de les entitats sense ànim de lucre, què és el que més t’atreu d’aquest món?

Sens dubte, el valor social de la nostra feina. És una cosa molt especial, diferent; arribar cada dia a l’oficina i saber que tot el que fem a la Fundació Barraquer servirà, més o menys, per millorar la qualitat de vida d’altres persones és realment gratificant. És una feina amb molt de sentit. A l’empresa privada el sentit de qualsevol activitat és guanyar diners, i em sembla perfecte, però crec que el nostre sentit, la nostra raó de ser, aporta una sèrie d’intangibles a nivell humà que no et dona cap altra mena de feines. El feedback dels pacients després d’una cirurgia amb èxit, per exemple, és un salari emocional impagable; quan una persona que ha recuperat un percentatge important de la visió passa per la fundació a donar-nos les gràcies —a nosaltres i a tots els professionals del Centre d’Oftalmologia que l’han tractat— és molt bonic, la veritat. En aquests moments és quan et sents més orgullós de la teva feina.

Com és el teu dia a dia a la Fundació Barraquer?

Enfeinat, estressant per moments, però, sobretot, divertit. M’encanta la meva feina. L’activitat de la fundació, per la seva naturalesa, requereix interactuar diàriament amb molts departaments i professionals de la clínica; també amb entitats socials, pacients, voluntaris, col·laboradors… tot això genera una riquesa de relacions humanes en el meu dia a dia que valoro moltíssim. A més, amb Núria Delsors, la treballadora social de la fundació, i els companys de comunicació, que els tenim al costat, sempre trobem algun moment durant la jornada per fer unes rialles. L’humor, segons el meu parer, és un element imprescindible per tenir un bon ambient laboral. Tots treballem de valent, això sí, però ens agrada prendre’ns-ho amb alegria.

Quins són els principals programes o iniciatives que duu a terme la fundació per promoure la salut visual entre la població? Quina és la que t’ha aportat més satisfacció?

La fundació desenvolupa diversos programes en l’àmbit de la formació, la investigació, la prevenció i la sensibilització o la cooperació internacional, però el leit motiv de l’entitat és el programa «Mirem per tu», que canalitza tota l’activitat assistencial a nivell local (pacients residents al territori nacional). A través d’aquest programa s’ofereixen a persones amb pocs recursos, un cop superat el procés d’admissió, tractaments oftalmològics gratuïts al Centre d’Oftalmologia Barraquer i ulleres graduades a un preu molt reduït a les botigues de General Optica, un dels principals partners del projecte. «Mirem per tu» va néixer a mitjans de l’any 2019 per materialitzar l’aposta del patronat per l’acció local, i crec que els objectius s’han complert amb escreix; en els darrers quatre anys hem augmentat considerablement el volum d’activitats i beneficiaris, millorant així la qualitat de vida de moltes persones. Mirar enrere i veure el canvi que ha experimentat la Fundació Barraquer des que vaig entrar a finals del 2018 és una cosa que em dona molta satisfacció.

Com col·labora la fundació amb altres institucions o entitats per maximitzar l’impacte dels esforços en la millora de la salut ocular?

La base del nostre projecte és la feina  en xarxa. Si volem arribar a més persones en situació de vulnerabilitat, augmentar la base de beneficiaris i, en definitiva, tenir un impacte més gran en la societat, és imprescindible col·laborar amb altres agents socials del territori. En els darrers anys la Fundació Barraquer ha signat més de trenta convenis amb fundacions  i associacions privades de la província de Barcelona, a les quals ofereix assistència oftalmològica per als usuaris. La nostra tasca no ha passat desapercebuda per als serveis socials dels ajuntaments, per això cada vegada rebem més sol·licituds d’ajuda per part dels treballadors de les administracions públiques. Un dels nostres reptes de futur, precisament, és aconseguir la implicació i la col·laboració de l’administració en el finançament dels tractaments que oferim al nombre creixent d’usuaris que ens deriven. Si els agents públics se sumen al projecte, la seva dimensió i impacte, sens dubte, serà molt més gran.

Després de la publicació de El círculo de las marmotas continues escrivint?

M’apassiona escriure. És una activitat que em relaxa, m’evadeix, em distreu i, alhora, m’enriqueix intel·lectualment, que sempre va bé. Hi ha poques sensacions més satisfactòries que escriure un paràgraf rodó i rellegir-lo; sentir que has col·locat les paraules en l’ordre correcte, que l’has clavat amb els verbs i els adjectius, que la sonoritat, la construcció gramatical i l’estètica de la frase és perfecta. Per desgràcia, és una cosa que passa de tant en tant, no sempre. Si tingués la capacitat de fer-ho contínuament, com Eduardo Mendoza, Luis Landero o Lorenzo Silva, entre d’altres, em podria dedicar a escriure. De moment, ho faig a les meves estones lliures, a les nits i els caps de setmana, amb la il·lusió de seguir millorant i d’acabar ben aviat la meva segona novel·la. Com diu Stephen King, per escriure bé només cal fer dues coses: llegir molt i escriure molt. Jo molt no puc, perquè entre la feina, la família i altres aficions no em sobra el temps, però vaig avançant a poc a poc en la mesura de les meves possibilitats. El que és important és això; avançar, evolucionar al teu ritme.

Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar? Tens altres hobbies?

M’encanta estar amb la meva família, no necessito fer res especial: sessió de pizza i pel·li els dissabtes, passejar per Barcelona, anar a la platja, fer pastissos amb els petits, jugar a l’Uno… El temps que passes amb els teus fills és el llegat més gran que els pots deixar, la millor herència. És l’única cosa que recordaran.

Al marge de la família i de la literatura, sempre em guardo un petit espai per a la música, cosa que mai no ha faltat a la meva vida. Amb més o menys gràcia —això no em correspon jutjar-ho a mi— toco el baix elèctric i la guitarra des de l’adolescència. Cada dilluns a la nit, tret d’imprevistos, tinc assaig amb el meu grup. Fem covers de clàssics del pop-rock i una mica de música actual. No som Queen, però ens ho passem genial, riem, i de tant en tant fem algun concert en festes privades d’amics. Què més es pot demanar?