El Ricardo, un pacient de la Fundació Barraquer

12/12/2019

El Ricardo va venir per primera vegada a el Centre d'Oftalmologia Barraquer el 1964. En aquell moment vivia fora d'Espanya. Venia d'Andorra, on estava treballant com a director financer. La seva joventut -tenia 25 anys- i la seva situació personal van fer que anés al que ell considerava el millor centre d'oftalmologia. Tenia molèsties a l'ull dret: sembla que percebia una ombra que no li permetia veure-hi bé, un problema menor que es va solucionar amb el temps. Després d'aquella visita, poc s'imaginava el Ricardo que 55 anys després tornaria a ser atès i operat a la Barraquer.

Després de la seva primera visita, aquell jove es va casar, va tenir una família i les ganes de prosperar al costat dels seus el dur lluny de la seva terra natal. El Ricardo i la seva família van viure a Florència, Nova York, Mèxic, Miami i Las Vegas. Durant aquests anys va tenir algun contratemps ocular i es va visitar amb oftalmòlegs que es referien a Barraquer com una referència mundial quan Ricardo comentava que era de Barcelona.

Després de 40 anys va tornar a la ciutat comtal i d'allà es va mudar a Sant Carles de la Ràpita, localitat situada al Parc Natural de Delta de l'Ebre, a Tarragona. Quan va tornar a sentir molèsties als ulls, el metge que el va visitar li va anunciar que el seu problema no tenia remei. Va ser llavors quan va recordar la seva primera visita a Barraquer. Així va ser com va tornar per trobar una solució. Segons afirma ell mateix:

"Aquest centre és el millor lloc del món per curar-se els problemes de visió, ¡fan miracles!".

Quan li preguntem pels canvis que ha vist després de tots aquests anys, ens explica que en l'única cosa en el que el Centre ha canviat és que els aparells ara són més sofisticats, que la tecnologia és diferent i que tot s'escriu als ordinadors , però que el tracte al pacient segueix sent excepcional.

Els metges, el doctor Abengoechea, la doctora Canut i el doctor Sanjuán, han seguit el seu cas i l'han operat amb èxit. Ricardo ha millorat molt la visió, diu veure-hi "milers de vegades millor que abans de ser operat", la qual cosa ha millorat la seva autonomia. Ens explica que el tracte amb els oftalmòlegs ha estat excel·lent, no només a nivell mèdic sinó també a nivell humà, aclarint-li molt bé els passos a seguir en tot moment fins a finalitzar el tractament.

I també recorda, amb molt agraïment, a les secretàries mèdiques que el van acompanyar en les visites amb els doctors, al metge de medicina interna, el doctor Rei, que el va visitar abans de l'operació, a les infermeres que el van atendre mentre va estar ingressat i van ajudar quan les benes no li permetien veure, als optometristes que li van graduar les seves noves ulleres, als recepcionistes i als administratius que el  van guiar mentre va estar en el Centre i a l'equip de la Fundació, que li va facilitar la possibilitat de beneficiar-se de les seves ajudes i adquirir unes noves lents graduades, gràcies a l'acord signat amb General Òptica. Afirma categòricament que només se li ocorren paraules positives per a tots i destaca per sobre de tot el seu "nivell d'excel·lència".