La importància del diagnòstic precoç en la visió doble

22/01/2021

“Un pacient amb diplopia o visió doble representa un repte per la complexitat dels mecanismes implicats en el control dels moviments oculars. La importància d’un diagnòstic precoç és vital en aquelles causes que poden comprometre la vida del pacient, pel que davant una diplopia d’inic brusc és fonamental acudir ràpidament a l’oftalmòleg”

La diplopia o visió doble és la percepció de dos imatges d’un sol objecte. Es produeix perquè cada ull percep l’objecte en un punt diferent de l’espai, i el cervell ho interpreta com si existissin dos. En funció d’on apareix la imatge duplicada, la visió doble pot ser horitzontal (al costat), vertical (a dalt o a sota) o obliqua (en diagonal).

Tipus i causes

Diplopia monocular: la doble imatge es percep amb un sol ull obert. És deguda a alteracions estructurals del globus ocular, sent les més habituals:

• Alteracions del cristal·lí: cataracta, subluxació del cristal·lí.

• Anomalies a la còrnia: queratocon, cicatriu o opacitat corneal.

• Defectes refractius no corregits: astigmatisme.

• Patologia macular: membrana epirretiniana.

Diplopia binocular: és la més freqüent. Apareix amb els dos ulls oberts i desapareix a l’ocloure qualsevol dels dos. Es produeix per una falta de paral·lelisme d’ambdos ulls per una alteració en el sistema oculomotor. Encara són moltes les malalties que poden afectar l’alineament dels ulls, les més freqüents són:

• Estrabisme de la infància descompensat en l’edat adulta.

• Paràlisis dels nervis oculomotors.

• Malalties neurològiques (miastènia gravis).

• Malalties de tiroides.

• Tumors cerebrals.

• Traumatismes cranials i orbitaris.

• Cirurgia ocular.

• Miopia alta.

Quan la diplopia és binocular, en ocasions, el pacient adopta una posició anòmala del cap (torticolis) para compensar la visió doble.

En funció d’on aparegui la imatge duplicada, la visió doble pot ser horitzontal (al costat), vertical (a dalt o a sota) o obliqua (en diagonal).

Diagnòstic

En la consulta, l’oftalmòleg realitzarà una anamnesis per a obtenir detalls sobre la forma d’aparició de la diplopia, la seva duració, si és constant o intermitent, si va acompanyada d’altres símptomes i si el pacient associa factors de risc. A més, realitzarà una exploració del segment anterior i posterior de l’ull, la reacció pupil·lar i la motilitat ocular per a determinar el grau de desviació i els músculs causants. En alguns casos serà necessari realitzar proves complementàries (analítica, estudi neuroradiològic) per a descartar compromís sistèmic.

Tractament

El propòsit dependrà de la causa de la diplopia. Una vegada diagnosticada i tractada, si la diplopia binocular persisteix, existeixen tres opcions terapèutiques:

• Prismes: són cristalls que desplacen la imatge per a eliminar la doble visió. S’indiquen • en desviacions petites.

• Toxina Botulínica: és útil en determinats casos de paràlisis oculomotores.

Cirurgia dels músculs extraoculars: si la desviació és de gran magnitud. L’objectiu serà millorar el paral·lelisme ocular, eliminar o reduir la diplopia, i corregir la torticolis.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer