En què consisteix el tractament?

En la cirurgia del cristal·lí ens podem trobar dues situacions poc freqüents: o bé hem d'implantar de manera secundària una lent intraocular (LIO) o bé s'ha de canviar una LIO que el pacient ja porti col·locada d'una cirurgia anterior.

Quan està indicat aquest tractament?

Els implants secundaris es realitzen o bé en pacients que no porten LIO o bé en pacients que ja en porten una i els n'hi afegim una altra per corregir un defecte de la graduació —un defecte refractiu.

Els implants secundaris en pacients que no tenen cristal·lí es practiquen en els casos en què hi ha hagut un accident en els quals el cristal·lí s'ha hagut de treure, s'hi ha produït una cataracta traumàtica i durant la cirurgia el cirurgià ha decidit no col·locar-hi cap lent.

També es fa en els casos en què el cristal·lí s'ha luxat en la cambra vítria, el pacient ha de ser operat per un cirurgià de vitri-retina per eliminar el cristal·lí i el cirurgià de cambra anterior implanta la LIO de forma secundària.

Els intercanvis de lent signifiquen llevar una lent que ja s'havia col·locat en el pacient i posar-n'hi una altra. Les causes poden ser múltiples.

Generalment, els intercanvis de lent es fan quan hi ha hagut un error en el càlcul de la lent, o el que nosaltres anomenem "una sorpresa refractiva": hem calculat una lent, l'hem implantada i el pacient n'ha sortit amb una graduació amb què no està satisfet i que no es pot corregir per altres mitjans.

Normalment es fa en errors grans, de més de 2, 3 i 4 diòptries. Una altra causa d'intercanvi de lents pot ser que la lent que s'hagi col·locat s'hagi opacificat amb el temps. Aquesta situació també és rara i poc freqüent, però en alguns casos amb el pas dels anys hem vist que algun model particular de lent es pot opacificar.

Com es realitza?

Els implants secundaris es poden col·locar en la cambra anterior o en la posterior —o sigui, per davant o darrere de l'iris, del color dels ulls. Els implants de cambra posterior els podem col·locar suturats a la paret escleral: implantem una lent i, mitjançant dues sutures, la fixem a la paret de l'escleròtica.

Aquestes lents romanen així fixades durant molt de temps, generalment tota la vida, tot i que aquestes sutures, amb el pas dels anys, en algun cas especial es poden trencar i tornar a requerir un fixament en una altra intervenció.

També es pot col·locar una lent de fixació iridiana; aquestes lents tenen dues potetes com un cranc que es fixen amb una pessigada al teixit de l'iris, i també es poden posar per davant o darrere de l'iris.

Preferim col·locar-les per darrere, ja que així estan separades de la còrnia i no provoquen cap mal a l'endoteli corneal, tot i que de vegades, per facilitar-ne la visualització i evitar que caiguin a la cavitat vítria, les col·loquem a la cara anterior de l'iris.

Intercanviar una lent consisteix a treure la lent d'on està col·locada, generalment dins del sac capsular.

No és una cirurgia fàcil i s'ha de fer amb molta precaució i meticulositat per evitar de trencar el sac capsular i quedar-nos sense suports per a la lent nova. Si reeixim a treure bé la lent del sac capsular, podem emprar-lo com a suport per implantar una segona lent, ja de la graduació que nosaltres vulguem.

Professionals que realitzen aquest tractament

Newsletter